diumenge, 13 de desembre del 2015

Coneixent Banyoles

Durant les últimes setmanes ens hem estat veient amb la Kadijatu i ha estat molt enriquidor per a totes dues, ens entenem bé i penso que podem aprendre molt l’una de l’altra.

Foto de grup a l'encesa de llums de Banyoles
Alguna de les activitats més divertides que hem fet ha estat anar a veure l’encesa de llums de Nadal a la Plaça Major de Banyoles amb la resta de mentors i mentorats del territori. Aquella mateixa tarda també vam poder escoltar de fons com cantaven nadales l’Agrupació Coral de Banyoles – Veus de l’Estany, encara que per mala sort érem lluny de l’escenari i no ho sentíem bé. El millor del dia, però, va ser el berenar: per sorpresa meva i de la Kadijatu es celebrava una xocolatada popular i he de confessar que estava boníssima!


Foto amb una barca de fons a 
l'Estany de Banyoles
Una altra trobada que vam fer i que ens va agradar molt va ser anar a donar la volta a l’Estany de Banyoles, aquesta vegada amb l’Anna i en Jairo ja que la resta de rossinyols no podien quedar. 

La Kadijatu mai l’havia fet sencera, encara que per anar a l’institut cada dia passa caminant pel costat de l’estany, i jo mai m’havia gaudit tant del paisatge i de la vegetació i la fauna de l’entorn.


Foto a la Llacuna d'en Margarit
Durant la volta vaig descobrir unes quantes coses que no sabia, com per exemple que el Mirador del Rem havia estat construït expressament durant els Jocs Olímpics de l’any 1992 celebrats a Barcelona, ja que la competició de rem s’havia celebrat a l'Estany de Banyoles mateix i els àrbitres necessitaven un altell des d’on poder col·locar-se i controlar que el joc es desenvolupés correctament.



Foto amb els ànecs de l'Estany de Banyoles
També vaig poder observar i conèixer el medi que m’envoltava com mai abans ho havia fet. Ens vam apropar fins a la Llacuna d’en Margarit on vam poder veure un Martinet Blanc, un ocell que com el seu nom indica és de color blanc i té el bec llarg i negre. 

A més a més, ens vam anar aturant als miradors i vam buscar els animals i les plantes que a les plaques informatives explicaven que podíem trobar per la zona. Vam riure una bona estona intentant llegir els noms científics, alguns eren d’allò més complicats! Ah, i vam descobrir que en Jairo té un do: sap imitar molt bé el so dels ànecs i tots s'apropaven a ell!

Properament tornarem a quedar amb la Kadijatu i altres participants del Projecte Rossinyol per anar a veure el Circ de Nadal a Girona. Ens fa molta il·lusió poder-hi anar així que ja us explicaré com ha anat l’experiència!



Alba Combis i Ganigué