dimarts, 15 de març del 2016

Posta de sol

Bon dia a totes i a totes!


Vistes des del Puig de Sant Martirià
Ara fa uns dies –justament una setmana– vam viure una de les experiències més boniques que hem tingut fins ara en aquest projecte. Vam pujar al Puig de Sant Martirià a veure la posta de sol (sort que només són deu minuts i no vam tenir ni temps de cansar-nos!).

La majoria de nois i noies ja hi havia pujat amb el col·legi a fer alguna activitat, però mai a aquella hora del vespre ni amb aquelles vistes tan espectaculars. Jo que tot just estic coneixent més a fons Banyoles vaig quedar bocabadada.. Es veia tot l’estany, les casetes i les muntanyes i, rere aquestes, un tímid sol ataronjat que marxava a descansar. Va ser molt divertit xerrar una estona, conèixer-nos més i gaudir del paisatge plegats.



La Kadi, l'Abdou, en Carlos i en Jairo 
Em vaig fixar que la Kadi cada vegada es relaciona més amb els altres rossinyols i això m’alegra, veig que amb el pas del temps està agafant més habilitats i facilitats per obrir-se a persones desconegudes i això em fa pensar que un cop s’acabi el projecte potser es continuarà trobant amb els altres joves i crearan en base a aquesta experiència una amistat.


La Kadi i jo al Puig de Sant Martirià


Tenim activitats previstes properament (el 9 d’abril anirem a muntar a cavall, estem molt il·lusionats!), però de moment haurem d’estar uns dies sense veure’ns, ja que la Kadijatu se’n va a passar uns dies de vacances amb la seva família i no estarà per Banyoles durant una setmana ben bona. Sort en tenim de les noves tecnologies, que ens permeten posar-nos al dia igualment i continuar estant en contacte!


Us continuarem informant del que fem després d’aquesta petita pausa!



Alba Combis i Ganigué

dimecres, 9 de març del 2016

Per fi, la bolera!

Hola a tothom!

Foto just després d'esmorzar i abans de començar a jugar
Fa uns dies vam quedar un dissabte amb la resta de banyolins i banyolines del projecte per desplaçar-nos fins a Girona i poder gaudir d’un matí de bolera. Tots estàvem molt il·lusionats perquè molts dels nens i nenes no hi havien estat mai i tenien ganes de descobrir si els hi agradaria o no. Un dels companys, però, es va adormir i no va arribar a agafar la Teisa, de manera que finalment ens vam haver de quedar a Banyoles i improvisar un pla: quin desastre!


Era un dia plujós, així que el clima i la situació no ens van permetre fer gaire res més que anar a esmorzar i jugar plegats a cartes, al parxís i a l’oca. Encara que el dia no va anar com esperàvem vam gaudir d’una bona estona plegats. Va quedar clar que l’important és la companyia!

Foto de grup
Una setmana més tard vam tornar intentar anar a la bolera, en aquesta ocasió en divendres i.. Voilà, ho vam aconseguir! Tot i que el trajecte va ser llarg (autobús Banyoles – Girona i bus interurbà Girona – Salt) va merèixer la pena. L’activitat va complir l’expectativa dels noies i noies i ens ho vam passar fenomenal! De fet, la tarda va passar volant, es va fer curta, molt curta!




El noi que ens va atendre i que va apuntar els nostres noms per incloure’ls a la pantalla devia tenir les orelles tapades perquè ens va canviar tots els noms: Kaau enlloc de Kadi, Kilia enlloc de Júlia i Kairo enlloc de Jairo. No vam poder parar de riure des que ho vam veure! I com podeu imaginar, vam estar tota la tarda anomenant-nos pel nou nom!

Ah, i més val no parlar de la mà de vegades que no vam tocar cap bitlla, però com molt bé es diu.. l’important no és guanyar, sinó participar! 

Foto meva i de la Kadi just abans de llençar

Encara no sabem què farem a la propera trobada, però hi estem pensant, així que ben aviat us ho explicarem! Fins aviat!




Alba Combis i Ganigué