El Projecte Rossinyol s’ha
acabat i les dues darreres quedades han estat dirigides a acomiadar-nos. Encara
que no sigui un adéu, sinó un fins aviat, la situació m’ha obligat a mirar
enrere i recordar des d’aquell primer dia en què imperaven la timidesa i els
nervis, fins a les últimes setmanes en què hem agafat més confiança i el vincle
s’ha anat fent més fort.
A hores d’ara puc dir que
la hipòtesi que em plantejava al principi era certa: la Kadi no és una noia a
la que no li agrada fer coses perquè prefereix estar estirada al sofà,
simplement no havia tingut la oportunitat de descobrir activitats noves. Ara
que la he conegut, puc dir més que mai que està plena d’energia i il·lusions.
 |
| A l'esquerra una imatge amb el marc del Projecte Rossinyol i a la dreta la Kadi amb una papallona del mag |
A continuació, quan ja havia arribat tothom, va ser el torn dels parlaments, que encara que fos un xic institucional va ser interessant per conèixer qui hi ha al darrere de tot aquest projecte. I després va començar el millor, un munt de sorpreses que no ens esperàvem. Primer de tot un mag va fer un espectacle, que va estar molt bé perquè va fer participar molt al públic (de fet la Jessel, una mentorada de Banyoles, va pujar fins i tot a l'escenari!). L'actuació va ser impressionant i vam quedar tots ben bocabadats. El que em va agradar més va ser quan, per art de màgia, un munt de papallones de paper van començar a volar cap a nosaltres.
 |
| Fotografia amb els cantants de Teràpia de Shock |
Seguidament va venir la música. I és que no ho sabíem, però Teràpia de Shock havia preparat un concert única i exclusivament per nosaltres. A la Kadi li agrada molt aquest grup (es sap gairebé totes les cançons), així que ja podeu imaginar l'emocionada que estava. De fet durant el concert es va passar tota l’estona cantant i ballant. Ah, i al final de tot no ens va deixar marxar fins que es va poder fer una fotografia amb tots els membres del grup, que a més a més van ser molt simpàtics i li van regalar una pua del guitarrista.
 |
| Fotografia dels mentorats al Zoo |
La següent setmana, l’última ja del projecte, vam anar d’excursió a Barcelona, ja que no hi havíem estat mai junts. Vam fer una visita al Zoo, que a mi personalment és un espai que no m’agrada pel fet que no em sento a gust veient als animals privats de llibertat. Tot i això, la Kadi no hi havia estat mai, així que vaig pensar que el més just era que pogués tenir l’oportunitat d’anar-hi i decidir si és un espai que li agrada o no pels animals. En qualsevol dels casos, va ser un matí entretingut.
Després de visitar el Zoo vam anar a dinar al Viena i vam fer baixar el dinar passejant pel Portal de l’Àngel. A mitja tarda vam tornar cap a Banyoles, ja que ens havíem hagut de llevar molt d’hora i estàvem tots molt cansats. A l’autobús de tornada ens vam trobar al guitarrista de Teràpia de Shock, però la Kadi va tenir vergonya i no es va atrevir a anar-lo a saludar, i això que feia una setmana no n’havia pas tingut gens de vergonya!
 |
| Imatge acomiadant-nos del Projecte Rossinyol |
Quan vam arribar a Banyoles ens vam fer alguna fotografia de grup d’acomiadament i cadascú va dir unes paraules a la resta sobre el que havia suposat haver participat en aquest projecte.
La veritat és que ens va costar marxar, ningú s’atrevia a donar el primer pas, tot i saber de sobres que algun dia ens tornarem a trobar. Feliç d'haver participat al Projecte Rossinyol!
Alba Combis i Ganigué
