diumenge, 31 de gener del 2016

Jocs i manualitats

El projecte continua i amb aquest les nostres trobades. Cada vegada ens coneixem més amb la Kadijatu i amb la resta del grup i ens ho passem millor plegats.

Foto jugant al domino
Fa unes setmanes vam decidir passar el matí de dissabte al bar Rec Major de la Plaça Major de Banyoles ensenyant als rossinyols diferents jocs de taula. Primer de tot vam fer una partida al memory i va ser molt interessant ja que el joc era d’Unicef i les imatges de nens i nenes de diverses parts del món. A més de conèixer diferents estils de vida, costums i tradicions vam poder comprovar que la memòria no és el nostre punt fort. Tant a ella com a mi ens va costar molt trobar les parelles de cada targeta, encara que val a dir que poc a poc vam anar agafant més agilitat i finalment en vam aconseguir trobar unes quantes!

Seguidament vam jugar al domino, aquesta vegada per parelles, i tampoc vam tenir massa sort.. Totes les fitxes que ens sortien ens costaven molt de poder-les col·locar! Tot i això va ser molt divertit i vam passar una estona molt entretinguda!



Foto amb els participants del projecte i els cavalls de fons
El següent cap de setmana (el dia de Sant Antoni) havíem quedat amb la Kadijatu i d’altres participants del projecte per anar a veure una ruta amb cavalls que feien pels carrers de Banyoles. A l’últim moment la Kadijatu em va avisar que no podria venir i com que jo ja m’havia planificat el matí vaig decidir fer l’activitat igualment amb la resta del grup. Vam intentar poder-nos trobar una altra estona, però va ser impossible fer quadrar les agendes.



Els participants del projecte col·locant bé els clauers
Aquest últim cap de setmana vam voler fer una disfressa per carnestoltes, però com que molts dels rossinyols durant la rua estarien amb els seus amics vam preferir substituir-ho per una altra activitat. Vam acabar decidint fer un clauer de record del projecte i, una vegada vam haver anat a comprar el material necessari, com que feia fred, vam tornar a anar al bar Rec Major.. Ja ens coneixeran i tot al final!


La Kadijatu i jo i els clauers acabats
Cadascú de nosaltres va aportar el seu granet de sorra: la Jessel com que sap dibuixar molt bé se’n va encarregar de fer la silueta dels rossinyols, mentre que la Júlia va fer els forats per posar-hi el clauer, per exemple. Algunes estones, estàvem tots tan concentrats que el silenci imperava i, d’altres en canvi, ens distrèiem xerrant i compartint com ens havia anat la setmana. El resultat va quedar millor del que ens esperàvem.. de fet molts de nosaltres tant punt vam acabar hi vam posar les claus!


Ben aviat tornarem a quedar. Si els rossinyols finalment no van al carnestoltes amb els seus amics és possible que ens trobem per anar a la rua i sinó inventarem alguna altra activitat. Tenim pendent, també, anar un dia a la bolera. Activitats per fer no ens en falten pas, així que en breus rebreu més notícies nostres!

Alba Combis i Ganigué


dilluns, 11 de gener del 2016

Arriba el Nadal


Tot i l’arribada del Nadal amb la Kadijatu no hem volgut perdre l’oportunitat de continuar-nos veient i gaudir d’experiències juntes. És més, aquest hivern ens ho hem passat d’allò més bé i hem aprofitat per fer activitats que tan sols s’ofereixen durant aquesta època.

La Kadijatu no havia estat mai al circ, i jo la veritat és que feia molts anys que no hi anava i tenia ganes de reviure-ho. És per aquest motiu que vam decidir comprar entrades pel Gran Circ de Nadal de Girona amb uns quants participants més del Projecte Rossinyol.

Foto amb en Denny i en Denny 2
Abans d’entrar al recinte, com que havíem arribat d’hora, el primer que vam fer va ser anar a saludar uns cavalls que formaven part de l’espectacle. 

Amb el grup vam descobrir que un d’ells, el de color negre, es deia Denny, així que vam decidir que el nostre nou amic, el cavall de color blanc també necessitava un nom. No podíem trobar una opció més “original” que dir-li Denny 2. 

Els vam estar tocant una estona i ens hi vam intentar fer fotografies durant una bona estona, però es movien i resultava molt difícil. De fet, en més d'una ocasió van confondre el nostre cabell amb palla i van intentar-se'l menjar. Vam riure una bona estona!


Un cop a dins no vam poder parar d’al·lucinar amb el que veien els nostres ulls: espectacles de màgia, acrobàcies i música i dansa! Tant a la Kadijatu com a mi les actuacions que ens van agradar més van ser les d’un grup d’homes que amb el propi cos reproduïen l’exercici d’anelles olímpiques, la d’un noi extremadament flexible i la d’una noia que feia acrobàcies a l’aire amb llençols.

Quan vam sortir la Kadijatu em va dir: “no havia anat al circ, però crec que serà el millor al que hauré estat mai!”. Em va omplir d’il·lusió saber que el que havíem viscut plegades quedaria gravat a la seva memòria i que estava tant contenta d’haver pogut viure aquest espectacle.


Foto amb la Kadijatu posant-nos els patins
Uns dies més endavant no ens vam voler perdre, tampoc, la pista de gel de Girona. Hi vam anar amb l’Anna i en Carlos, que també tenien ganes de poder-ho provar.

La Kadijatu havia patinat alguna vegada amb patins de línia però mai sobre gel, i jo feia molts anys, així que no tenia clar que me’n ensortís. 

El dubte va durar poca estona, tant punt vam haver donat un parell de voltes vam veure de seguida que ens manteníem de peu. No vam caure cap vegada, encara que vam estar apunt més d’un cop! 



Foto amb la Kadijatu patinant sobre gel
En Carlos mai s’havia posat uns patins als peus i li va costar una mica més aprendre’n. Em va agradar molt que la Kadijatu intentés ajudar-lo tota l’estona.

Ens ho vam passar molt bé intentant mantenir l’equilibri! És més, la Kadijatu semblava gairebé professional: no parava de donar voltes molt ràpidament i de fer piruetes pròpies dels espectacles que es poden veure a la televisió! 





Foto a la catedral de Girona

Quan vam acabar de patinar vam aprofitar per passejar per Girona. Vam anar al Cul de la Lleona i, com que ara han tret les escales, vam llençar-li un petó a distància. També vam decidir contar quantes escales té la catedral, vam acabar ben cansats, però ara ja sabem que en són noranta! Finalment, quan ja anàvem a buscar l’autobús vam passar per la universitat on l’Anna i jo estudiem, així els hi vam poder ensenyar per fora.


El Nadal ja s’ha acabat, però ara de ben segur que donarem pas a noves activitats! Us mantindrem informats de les nostres experiències! Fins la pròxima!


Alba Combis i Ganigué