Tot i
l’arribada del Nadal amb la Kadijatu no hem volgut perdre l’oportunitat de
continuar-nos veient i gaudir d’experiències juntes. És més, aquest hivern ens
ho hem passat d’allò més bé i hem aprofitat per fer activitats que tan sols s’ofereixen
durant aquesta època.
La
Kadijatu no havia estat mai al circ, i jo la veritat és que feia molts anys que
no hi anava i tenia ganes de reviure-ho. És per aquest motiu que vam decidir
comprar entrades pel Gran Circ de Nadal de Girona amb uns quants participants
més del Projecte Rossinyol.
 |
| Foto amb en Denny i en Denny 2 |
Abans
d’entrar al recinte, com que havíem arribat d’hora, el primer que vam fer va
ser anar a saludar uns cavalls que formaven part de l’espectacle.
Amb el grup vam
descobrir que un d’ells, el de color negre, es deia Denny, així que vam decidir
que el nostre nou amic, el cavall de color blanc també necessitava un nom. No
podíem trobar una opció més “original” que dir-li Denny 2.
Els vam estar tocant
una estona i ens hi vam intentar fer fotografies durant una bona estona, però
es movien i resultava molt difícil. De fet, en més d'una ocasió van confondre el nostre cabell amb palla i van intentar-se'l menjar. Vam riure una bona estona!
Un cop
a dins no vam poder parar d’al·lucinar amb el que veien els nostres ulls: espectacles
de màgia, acrobàcies i música i dansa! Tant a la Kadijatu com a mi les
actuacions que ens van agradar més van ser les d’un grup d’homes que amb el
propi cos reproduïen l’exercici d’anelles olímpiques, la d’un noi extremadament
flexible i la d’una noia que feia acrobàcies a l’aire amb llençols.
Quan
vam sortir la Kadijatu em va dir: “no havia anat al circ, però crec que serà el
millor al que hauré estat mai!”. Em va omplir d’il·lusió saber que el que
havíem viscut plegades quedaria gravat a la seva memòria i que estava tant
contenta d’haver pogut viure aquest espectacle.
 |
| Foto amb la Kadijatu posant-nos els patins |
Uns
dies més endavant no ens vam voler perdre, tampoc, la pista de gel de Girona.
Hi vam anar amb l’Anna i en Carlos, que també tenien ganes de poder-ho provar.
La
Kadijatu havia patinat alguna vegada amb patins de línia però mai sobre gel, i
jo feia molts anys, així que no tenia clar que me’n ensortís.
El dubte va durar poca estona, tant punt vam haver donat un parell de voltes vam veure de seguida que ens manteníem de peu. No vam caure cap vegada, encara que vam estar apunt més d’un cop!
 |
| Foto amb la Kadijatu patinant sobre gel |
En Carlos mai s’havia posat uns patins als peus i li va costar
una mica més aprendre’n. Em va agradar molt que la Kadijatu intentés ajudar-lo
tota l’estona.
Ens ho
vam passar molt bé intentant mantenir l’equilibri! És més, la Kadijatu semblava
gairebé professional: no parava de donar voltes molt ràpidament i de fer
piruetes pròpies dels espectacles que es poden veure a la televisió!
 |
| Foto a la catedral de Girona |
Quan
vam acabar de patinar vam aprofitar per passejar per Girona. Vam anar al Cul de
la Lleona i, com que ara han tret les escales, vam llençar-li un petó a
distància. També vam decidir contar quantes escales té la catedral, vam acabar
ben cansats, però ara ja sabem que en són noranta! Finalment, quan ja anàvem a
buscar l’autobús vam passar per la universitat on l’Anna i jo estudiem, així
els hi vam poder ensenyar per fora.
El
Nadal ja s’ha acabat, però ara de ben segur que donarem pas a noves activitats!
Us mantindrem informats de les nostres experiències! Fins la pròxima!
Alba
Combis i Ganigué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada