Gaudim de la natura!

Aquestes últimes setmanes hem aprofitat que ha començat el bon temps per fer activitats a l’aire lliure que han estat d’allò més bé!

Tots quatre sobre la barca de rems

Un dissabte al matí vam anar amb les barques de rem a l’Estany de Banyoles amb l’Anna i en Carlos, dos participants més del Projecte Rossinyol. La veritat és que va anar molt bé ser quatre, ja que vam poder compartir esforços a l’hora de remar. Sembla que no, però necessites bastanta força i coordinació per aconseguir anar recte i una mica lluny. I encara més quan ets una mica desastre i fas com nosaltres, que vam començar remant del revés (fent força endavant amb els braços enlloc d’enrere que és com toca i intentant que la barca avancés pel costat que no acaba amb punta..). 

La Kadi remant

Per sort, i després d’una bona estona intentant-nos moure, vam veure que d’altres persones que estaven fent la mateixa activitat que nosaltres ho feien del revés i vam adonar-nos del perquè. Tot i això, va valdre la pena gaudir de l’Estany des de mig l’aigua!

Uns dies més tard vam anar al Puig Clarà. Ho teníem pendent des de feia temps però no havíem pogut pujar per culpa del temps. Per sort, feia un dia esplèndid, ni molta fred ni molta calor. L’anada va ser genial, vam parar a dos o tres petites zones que et permetien veure Banyoles des dalt i vam estar contemplant el paisatge i fent fotografies. 

Fotografia al cim del Puig Clarà

A més, com que a un dels miradors del cim hi ha una placa on explica què es pot veure des d’allà ens vam dedicar a intentar buscar els diferents llocs (els Àngels, la Llacuna d’en Margarit, el Pla de Can Morgat, etc.). Les vistes de tot l’Estany, impagables!

Per baixar vam passar per un corriol més estret i que durant un petit tros, on el pendent era més elevat, tenia una corda per agafar-se. Va ser gairebé com practicar esport d’aventura, molt divertit, però vam quedar plens de pols i amb la roba un xic bruta. Malgrat tot, repetiríem l’excursió sense pensar-nos-ho dues vegades!

Els paisatges que estic descobrint de Banyoles estan fent que cada vegada apreciï més d’aquesta terra, és gairebé com la meva segona casa. És més, fins i tot la defenso com els banyolins, no seria pas la primera vegada en els últims dies que deixo anar el tòpic de “no és un llac, és un estany!”. En fi, quan s'acabi el projecte hi hauré de continuar anant sovint per no trobar-ho a faltar.

Vistes des del Puig Clarà

Seguim amb el projecte i continuem descobrint nous racons!

 Alba Combis i Ganigué