Arriba el bon temps

Els dies s’han allargat i el bon temps ha arribat. Ve més de gust que mai estar-se a fora, i això mateix vam fer a la última sortida del Projecte Rossinyol, anar visitar el Temps de Flors de Girona!

Ens vam llevar ben d’hora ben d’hora per agafar la Teisa de Banyoles fins a Girona i ens vam endinsar pels carrerons del Barri Vell de Girona, aquesta vegada decorats amb molt d’encant. Els mentorats, que no hi havien estat mai, van quedar al·lucinats de la mà de persones, i sobretot turistes, que s’havien desplaçat a Girona aquell mateix dia (i és que justament hi vam anar el primer dia de tots i estava molt i molt ple!).

Fotografia a la muralla de Girona

Després d’haver donat una volta vam pujar a la universitat per ensenyar-los a on estudiem. Una vegada a dalt vam descansar una estona que entre que ja feia estona que caminàvem i les gairebé 130 escales que hi ha de pujada –si, les tenim contades i tot!– necessitàvem reposar. Vam anar a veure el muntatge que hi havia a la Facultat de Lletres i Turisme i va donar la coincidència que la mateixa autora de l’obra estava per allà i ens hi va fer una fotografia. Al principi estàvem tots plegats una mica tímids, però ens va demanar que saltéssim i que ens féssim la fotografia una mica esbojarrats i la veritat és que va estar molt bé. Per acabar el matí vam anar a passejar per la muralla i abans de marxar vam acabar amb un petit esmorzar per recuperar l’energia. Va ser un dia ple de color i molt bonic, però també molt cansat!

Fotografia de grup a l'exposició de la Facultat de Lletres i Turisme

El cap de setmana següent celebràvem la festa de comiat del projecte a Banyoles, a Cal Drac, allà mateix on va començar tot. Cada mentor havia preparat un escrit pel seu mentorat i havíem organitzat una gimcana on vam posar a prova les seves habilitats (els vam fer cantar, dibuixar, córrer.. una mica de tot vaja). La Kadijatu va tenir un imprevist i finalment no va poder venir, però jo com que també he pogut conèixer als altres nois i noies i hi he establert un bon vincle vaig voler participar igualment d’aquest dia. Per sort, vaig poder fer arribar l’escrit igualment a la Kadijatu, que li va agradar molt. El comparteixo aquí també, perquè per a mi és un reflex del que aquest projecte ha suposat per a mi:

He viscut històries increïbles. He pogut descobrir i fer descobrir, conèixer i compartir la màgia de viure per primera vegada alguna experiència i veure la il·lusió d’aquell que obre les portes a noves vivències.

I és que a vegades quan ens fem grans les responsabilitats ens fan anar de pressa i passar pels millors moments gairebé de puntetes. Amb el Projecte Rossinyol m’he contagiat de l’energia que desprens i he après a agafar aire i fer una pausa, a gaudir i assaborir cada instant de la mateixa manera que ho fas tu. He recordat que l’essencial és invisible als ulls.

Indubtablement m’enduc Banyoles: el territori, les tradicions i, sobretot, les seves persones.

Espero que us hagi agradat. Això ja s’acaba i les properes dues setmanes ens tocarà acomiadar-nos!

Alba Combis i Ganigué